6 min de lectura

Apnea del Son i Salut Oral: Com Et Pot Ajudar el Dentista

Hombre con camiseta azul durmiendo profundamente en la cama

L'apnea obstructiva del son (AOS) i el ronc formen part dels trastorns respiratoris del son. No només afecten el descans: poden repercutir en la concentració, el rendiment diürn i fins i tot en la salut general. A AKDENT – Clínica Dental avaluem signes orals associats a l'AOS i col·laborem amb especialistes del son per oferir solucions còmodes i personalitzades, com ara les fèrules d'avanç mandibular, a més de pautes d'higiene del son i seguiment.

Apnea vs. ronc: en què es diferencien?

El ronc primari és el soroll per vibració de teixits tous sense interrupcions significatives de la respiració. L'AOS implica col·lapses parcials o complets de la via aèria superior durant el son, amb descensos d'oxigen i microdespertars que fragmenten el descans. El grau d'AOS es quantifica amb l'Índex d'Apnea-Hipopnea (IAH) en un estudi del son (lleu, moderada, severa). El ronc pot ser un avís primerenc.

Senyals i símptomes que no has d'ignorar

  • Ronc habitual, pauses respiratòries observades i esbufecs nocturns.
  • Somnolència diürna, cefalees matinals, boca seca en despertar-se.
  • Despertars nocturns, son no reparador, dificultat de concentració i irritabilitat.
  • Bruxisme (estrènyer les dents), reflux nocturn, miccions nocturnes.
  • En nens: ronc freqüent, respiració bucal, enuresi, hiperactivitat i baix rendiment escolar.

Factors de risc més comuns

  • Excés de pes, perímetre de coll elevat.
  • Retrognàtia o micrognàtia, paladar estret, llengua voluminosa.
  • Obstrucció nasal, rinitis, desviació del envà nasal.
  • Consum d'alcohol o sedants a la nit, tabac.
  • Edat, sexe masculí, antecedents familiars.
  • En nens: amígdales/adenoides hipertrofiades, maloclusions.

Diagnòstic: com es confirma l'apnea

El dentista pot detectar signes orals (retrognàtia, paladar estret, desgast per bruxisme, llengua amb marques) i aplicar qüestionaris orientatius, però el diagnòstic definitiu el fa Medicina del Son mitjançant polisomnografia o estudi domiciliari. A AKDENT coordinem la derivació i, amb el diagnòstic a la mà, definim el pla terapèutic juntament amb l'especialista.

El paper del dentista: fèrules d'avanç mandibular (FAM)

Les FAM són dispositius bivalves ajustables que avancen suaument la mandíbula i, amb ella, la llengua, augmentant l'espai faringi i reduint el col·lapse de la via aèria. Són una opció amb alta acceptació per al ronc i l'AOS lleu-moderada, i per a pacients amb AOS severa que no toleren la CPAP (sempre després d'una valoració multidisciplinària).

Indicacions i límits de les FAM

  • Indicades: ronc primari; AOS lleu-moderada; AOS severa amb intolerància a la CPAP en casos seleccionats.
  • Beneficis: millora del ronc, reducció de l'IAH i de la somnolència, dispositiu portàtil i silenciós.
  • Limitacions: no tots els pacients responen igual; cal adherència diària i controls; possible necessitat de titulació progressiva.

Procés AKDENT pas a pas

  • 1) Avaluació dental i d'ATM/oclusió, revisió de l'estudi del son i de comorbiditats (p. ex., rinitis).
  • 2) Registres: escaneig intraoral o impressions, registre de protrusió còmode (punt de partida).
  • 3) Fabricació del dispositiu bivalve ajustable.
  • 4) Col·locació i titulació gradual (petits avenços setmanals segons símptomes i tolerància).
  • 5) Seguiment: control a les 2–4 setmanes, als 3 mesos i nou estudi del son per objectivar l'eficàcia quan escaigui.
  • 6) Manteniment anual (o abans si canvien els símptomes), revisió de genives, dents, ATM i oclusions.

Efectes secundaris i com prevenir-los

  • Temporals: hipersalivació o boca seca, pressió dental, dolor muscular/ATM matinal (sol remetre amb ajustos i exercicis).
  • A llarg termini (poc freqüents): canvis oclusals lleus. Estratègies: fèrula/guia matinal, exercicis mandibulars, controls periòdics.
  • Higiene: raspallat del dispositiu amb sabó neutre i raspall dedicat; no fer servir aigua molt calenta ni pastes abrasives.

CPAP vs. FAM: què m'convé més?

La CPAP és l'estàndard de referència per a l'AOS moderada-severa per la seva alta eficàcia mitjana. Les FAM ofereixen més portabilitat i comoditat per a molts pacients i resultats molt bons en el ronc i l'AOS lleu-moderada. L'elecció es fa cas per cas, valorant eficàcia, adherència i preferències del pacient juntament amb l'especialista del son.

Altres opcions complementàries

  • Higiene del son i teràpia posicional (dormir de costat, elevar el capçal).
  • Pèrdua de pes i exercici regular si hi ha sobrepès.
  • Maneig de l'obstrucció nasal (ORL), rinitis o al·lèrgies.
  • Mioteràpia orofacial (exercicis de llengua i faringe) com a suport.
  • Ortodòncia/expansió maxil·lar en indicacions seleccionades.
  • Cirurgia ORL de la via aèria (casos concrets i seleccionats per l'especialista).

Bruxisme, ATM i apnea: com es relacionen

El bruxisme i l'AOS poden coexistir. En alguns pacients, millorar la respiració nocturna redueix els episodis d'estrènyer les dents. Si hi ha dolor d'ATM, ajustem l'avanç i afegim exercicis/teràpia complementària per protegir l'articulació mentre tractem l'AOS.

Apnea pediàtrica: senyals i abordatge

  • Ronc freqüent, respiració bucal, pauses observades.
  • Hiperactivitat, somnolència paradoxal, enuresi, baix rendiment.
  • Causes habituals: amígdales/adenoides grans, paladar estret, maloclusions.
  • Abordatge: derivació a ORL, valoració ortodòntica (expansió maxil·lar en casos indicats), higiene del son. Les FAM pediàtriques tenen indicacions restringides.

Higiene del son: la teva rutina pràctica

  • Horari regular i dormitori fosc, silenciós i fresc.
  • Evita les pantalles i els estímuls intensos 60–90 min abans.
  • Sopars lleugers; ni alcohol ni sedants a darrera hora.
  • Dorm de costat i prova d'elevar el capçal (si és còmode).
  • Control del pes, exercici moderat i maneig de la congestió nasal.

Contraindicacions relatives de les FAM

  • Periodontitis no controlada, mobilitat dental, edentulisme extens sense suport.
  • Disfunció temporomandibular aguda no controlada, obertura limitada severa.
  • Nàusees intenses (reflex nauseós marcat), hipersensibilitat als dispositius intraorals.
  • Pròtesis completes: es valora una alternativa protètica/implants per a l'ancoratge.

Senyals d'alarma que requereixen derivació mèdica

  • Pauses respiratòries freqüents i ronc amb esbufecs observats.
  • Somnolència diürna marcada o accidents per son.
  • Hipertensió difícil de controlar, arítmies conegudes.
  • Pèrdua de pes inexplicada, febre o inici brusc de símptomes.

Preguntes freqüents (FAQ)

  • Quant triga a funcionar una FAM? Moltes persones noten menys ronc en dies-setmanes; l'optimització de l'avanç pot portar diverses setmanes. En casos indicats, confirmem els resultats amb un nou estudi del son.
  • Em canviarà la mossegada? Pot haver-hi ajustos oclusals lleus a llarg termini. Ho controlem amb exercicis, guia matinal i revisions.
  • Serveix si faig bruxisme? En molts casos sí; ajustem el disseny i monitoritzem l'ATM.
  • I si porto implants o corones? Avaluem l'estabilitat i distribuïm les forces; no sol ser un impediment.
  • Cada quant es canvia la FAM? La vida útil típica és de 3–5 anys segons l'ús i el material. Revisions anuals.
  • Puc viatjar-hi? Sí, és lleugera i portàtil, ideal quan la CPAP no és pràctica.

El teu pla a AKDENT: avaluació i tractament coordinat

A AKDENT – Clínica Dental fem una avaluació integral, coordinem el diagnòstic del son i dissenyem el teu dispositiu a mida amb seguiment i titulació progressiva. El nostre objectiu: que dormis millor, ronquis menys i guanyis qualitat de vida amb un pla còmode i mesurable.

Ronques o et notes somnolent durant el dia? Sol·licita la teva valoració d'apnea del son a AKDENT. Com abans actuem, més senzilla i eficaç serà la solució.

Actualitzat: